Articles

Article revista Germandat ...

Article publicat a la revista de la Germandat del Monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet Desembre 2014
SER MÉS ESGLÉSIA, SERVIR MÉS EL MÓN
Cap al Congrés de Laïcat a Catalunya 2,3 d’octubre 2015 . Poblet.


El passat 26 de juny, i en representació dels laics que promouen la iniciativa Laïcat XXI- Congrés de Laïcat a Catalunya, vaig tenir l’honor i el plaer d’adreçar-me als membres de la Germandat de Poblet per a explicar-los el perquè d’aquesta iniciativa., els seus motius, la reflexió que hem fet i les expectatives que tenim aquesta xarxa de laics que hem anomenat LAÏCAT XXI (www.laicatxxi.cat)

 

1.- A 50 anys del Concili Vaticà segon: primer detonant.

Estem celebrant, de diverses formes, el 50è aniversari del Concili Vaticà II. I creiem que el gir i la riquesa que va suposar el Concili pel que fa a l’eclesiologia i a la comprensió dels laics no ha donat encara els seus fruits.

La nova identitat, vocació i missió dels laics que el Concili dibuixa, és fruit dels grans canvis en l'auto comprensió de l'Església i del món recollida fonamentalment a LG i GS. I així el laic es dibuixa com a cristià que pel seu baptisme exerceix en el món la missió de l' Església: l'anunci del missatge salvador de Jesucrist i l'acció en el món amarant-lo dels valors de l'evangeli (AA3). Ja el capítol IV de LG sobre el laïcat aborda el que en diu "l’índole secular" pròpia del laïcat, que potser avui podríem traduir com a"pertinença i responsabilitat sobre el món" pròpies dels laics cristians.

Però el gruix teològic que dona suport a aquesta afirmació, que li dona entitat i que fa inacceptable propostes que s'elaboren "per als laics però sense els laics" rau en els següents punts:

- Una sola dignitat de tots els creients donada pel baptisme, i els laics participant "a la seva manera" de la funció sacerdotal, profètica i reial de Crist.(LG31,AA 2,9). D'aquí deriva la nova auto comprensió de l' Església com a Poble de Déu, germans en Jesucrist. En parla abastament Mn Josep Gil- Ribas en el número anterior de la revista.

- Una Església amb una única missió i diversitat de funcions-ministeris (LG32, AA3).

Això porta a afirmar que "l'acció dels laics és talment indispensable que sense ella l'apostolat dels pastors no podria gaire bé mai atènyer tot el seu efecte"(AA10). Trenca així amb una eclesiologia on l' Església és només fruit de l'acció del clergat i s'obre la porta al terme "corresponsabilitat" entre laics , pastors i religiosos com a element necessari per a fer de l' Església un signe de la presència de Déu enmig del món.

Pels que hem viscut sempre en el post Concili ens és útil recordar que encara l'any 1906 i per respondre a la llei francesa del 1905 que ubicava l' Església en el sí de l'estat francès, Pius X escrivia en la seva encíclica Vehementer : "l' Església és per essència una societat desigual, que inclou dos classes de persones , els pastors i el ramat.....i només en el cos pastoral resideix el dret i l'autoritat per promoure i dirigir tots els membres cap al fi de la societat. En quan a la multitud no té altre deure que deixar-se conduir i , dòcil ramat, seguir els seus pastors"

Molts laics i laiques , i també preveres i religiosos, estem convençuts que la qüestió del laïcat és una assignatura pendent del Concili Vaticà II. I volem que l’esplèndida teologia del laïcat esdevingui real pràctica eclesial.

 

2.- Però qui som ara “els laics”?

El Concili afirma el que se n’ha dit la “índole secular dels laics”. Es a LG31 on es posa de manifest. El món, la vida social i cívica, és el terreny prioritari on els laics cristians descobreixen i fan créixer les llavors del regne de Déu, de la presència de Déu en la història de la Humanitat, de la seva absència; i en fan vivència contemplativa, admirada i misteriosa.

En una recent reunió de les persones que fan xarxa en camí cap al Congrés, afirmàvem que avui, el laic /a cristià es defineix per aquestes característiques:

- La llibertat: el laic cristià no està vinculat als bisbes per l’obediència, sinó per la comunió. Això ens qüestiona i ens exigeix pel que fa a la qualitat evangèlica de les nostres accions i decisions, i ens demana una consciència aguda, honesta, i contemplativa.

- El matrimoni, la família: espais de vida afectiva, generadores de futur, immersa en tantes realitats socials i experiència sovint difícil de l’acció de Déu a través de l’amor humà.

- La professió, el treball: espai de, quan és possible, realització personal, construcció social, i de relació humana que hauria de permetre l’honestedat amical del testimoni de fe.

- Participació cívica i política: des de l’acceptació de la laïcitat de les estructures polítiques, sana i positiva per a la nostra Església, però que no suposa relegar la fe a l’àmbit de la pura privacitat. Des de l’evangeli, cada cristià té una paraula a dir en el nostre món, sobretot en la defensa dels més febles.

- La participació corresponsable en l’ Església: A nosaltres, als laics de forma especial, ens toca identificar, descriure, pintar amb tots els colors de la paleta, les característiques de la perifèria de l’existència humana. Nosaltres la vivim, en formem part, estem barrejats amb els homes i dones del nostre temps. Com ho hem de fer, perquè aquesta nostra experiència sigui patrimoni de l’ Església? Com ho hem de fer perquè la riquesa del viscut, també la monotonia i la grisor de la vida, formin part de la paraula de l’ Església al món? La nostra participació corresponsable té com a principal missió fer una Església més servidora del món.


Des de les característiques de la nostra condició laïcal volem viure la nostra vocació i missió. No estem parlant de suplències davant la manca de preveres, sinó de tot allò que per la nostra condició de batejats podem i haurem d’assumir tant en l’ Església com en la nostra vida quotidiana.


3.- El moment del laïcat a l’ Església de Catalunya.

El pre i el post Concili va ser ric en reflexió al voltant de la teologia del laïcat. I s’iniciaren una colla d’experiències, principalment en l’ Església europea i també Llatinoamericana , que, malgrat les dificultats i riscos, varen acostar l’Església a les preocupacions i vida dels homes i dones entre els que vivim. En aquest sentit, i seguint el Papa Francesc quan s’adreçava als moviments de laics , podríem dir que va ser un moment on l ‘ Església va assumir el risc de prendre mal abans que quedar-se tancada en ella mateixa. I no negarem que es produïren alguns accidents.

Constatem la manca de rellevància eclesial del compromís de molts cristians en el nostre món. En les nostres organitzacions pastorals ordinàries, parròquies, arxiprestats, en general la vida quotidiana del laic, el seu viure en el món des de l'Evangeli, no troba espais de reflexió compartida, de discerniment eclesial. En aquest sentit, l’aparició d’iniciatives diverses, sovint al marge de les estructures diocesanes, costa que repercuteixi en una col·laboració per a que la parròquia sigui més viva, oberta, “en sortida” , i acollidora del seu entorn.

Els laics, i també els laics que viuen la seva fe al redós de la parròquia, hem de ser corresponsables en la recerca de les actituds i les accions d’una Església en diàleg respectuós i sincer amb un món secularitzat, on som una minoria. Però per l’alegria de la fe i el baptisme no renunciem a ser sal i llum o ,amb un altre llenguatge, aposta de sentit i d’esperança, pels homes i dones del nostre temps.

Pel que fa a l’acció dels laics en l’interior de l’ Església, hem crescut en estructures de corresponsabilitat: consells pastorals parroquials, arxiprestals , diocesans. I això és una riquesa. Però creiem que el pas del temps els ha fet massa sovint estructures de gestió, amb manca de reflexió i vida de fe compartida. L’existència d’un tramat parroquial fruit encara d’una societat que es deia majoritàriament cristiana, difícil de sostenir, i aprimat en el nombre de fidels, comporta sovint que allò que és urgent ens distregui d’allò que és important . Espais on la categoria teològica del “sensus fidei” podria evidenciar-se, queden bloquejats per un codi de dret canònic (CDC) que dóna al rector o al bisbe la capacitat de decidir en qualsevol tema, toqui o no el nucli de la fe de l’ Església. El repte d’articular llibertat i comunió , i de fer-ne reflexió compartida amb els preveres, resta obert encara en massa casos. I tot i així , trobem a moltes parròquies un laïcat fidel, constant , que assegura moltes de les activitats que s’hi duen a terme, independentment dels canvis de rector que es puguin succeir.

 

4.- Què volem que sigui el Congrés de Laïcat?

  1. Un punt d’arribada d’un camí de reflexió i pregària realitzat en grups per laics , actius en parròquies, moviments, associacions o laics que, per diferents motius, es senten Església encara que no participin activament en cap organització ni parròquia. Per a això s’han proposat tres fitxes de treball sobre els tres eixos del Congrés: Laics en el món, Laics en l’ Església, Espiritualitat laïcal. Es troben en el WEB http://www.laicatxxi.cat/
  2. Un espai de trobament, de debat, de diàleg , de pregària, des de la nostra realitat laïcal . Per a això hi haurà la possibilitat de participar a diferents tallers, amb formes i dinàmiques molt diverses, al voltant dels tres eixos del Congrés.
  3. Un moment per a prendre de nou consciència de la nostra vocació , de la crida que Déu ens fa a cadascú de nosaltres, en la nostra vida quotidiana i en la nostra participació eclesial.
  4. Un temps per a celebrar i agrair el do de la Fe viscut en Església i per a retornar a les nostres realitats amb idees, coratge, esperança i paciència.

 

En definitiva, un moment per a reconèixer i bastir el ROSTRE COMÚ del laïcat , per a prendre’n consciència i sentir-nos empesos de nou a viure i a fer realitat la invitació del Papa Francesc a EG,3: “Invito cada cristià, en qualsevol lloc i situació en què es trobi, a renovar ara mateix el seu trobament personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per Ell, d'intentar-ho cada dia sense parar. No hi ha raó perquè algú pensi que aquesta invitació no és per a ell, perquè «ningú no queda exclòs de l'alegria reportada pel Senyor».Al qui arrisca, el Senyor no el defrauda, i quan algú dóna un petit pas cap a Jesús,descobreix que Ell ja esperava la seva arribada amb els braços oberts.”

Poblet serà un espai magnífic per a aquest Congrés. Perquè recull en l’ aire i, la natura i les seves pedres les veus de tants cristians que, al llarg de la història, hi han pregat. Perquè la bellesa és un camí quasi indispensable per a obrir el cor i la ment a la Paraula de Déu. Perquè la Comunitat de Monjos i la Germandat han acollit amb disponibilitat i entusiasme aquest projecte. I els ho agraïm amb tot el cor.

Tot plegat, unit ja al nombre de laics i laiques que s’han anat adherint i comprometent, i la voluntat dels nostres bisbes d’implicar-hi també els delegats de laics de cada diòcesi, així com el interès mostrat des del primer moment per la URC (Unió de Religiosos de Catalunya) ens permet pensar que aquest és un projecte que té sentit,que respon als desitjos de molts cristians . I que apunta a que pot repercutir positivament en la vida concreta de laics , preveres, religiosos, de parròquies i de realitats diverses de la nostra Església.

Estem convençuts que és un moment privilegiat per a aquesta represa: el context del Papa Francesc amb el seu missatge valent, obert i acollidor; les diferents iniciatives que reuneixen laics i laiques al voltant de qüestions d’actualitat que ens interpel·len, el moment de consciència ciutadana que ens responsabilitza a tots. Ho llegim com un “signe del temps” que des de la intel·ligència, però sobretot des dels “ulls de la fe” ens diu que és un moment propici, que no hem de malbaratar.

Preguem doncs, amb confiança, perquè sigui aquest un projecte amarat per l’ Esperit, i que els que ens hi comprometem ens reconeixem com els “servents inútils “ de l’ Evangeli, al servei del Regne.

 

 

Cori Casanova

Cori Casanova

Metgessa foniatre. Prof Blanquerna- URL i ESMUC
Laïcat XXI

CONTACTA AMB NOSALTRES

e-mail

laicatxxi@gmail.com

punter

Amunt