Documents clau del Concili Vaticà II

TEXTOS CONCILI VATICÀ II SOBRE EL LAÏCAT

Lumen Gentium.

(Constitució dogmàtica sobre l’Església)

Què entén el Concili per laic

Núm. 31. Amb el nom de laics, s’entenen aquí tots els fidels, menys els membres de l’orde sagrat i de l’estat religiós aprovat per l’Església, és a dir, els fidels cristians que, com a incorporats a Crist pel baptisme, constituïts en Poble de Déu i fets partícips a la seva manera del ministeri sacerdotal, profètic i reial de Crist, per la seva part realitzen la missió de tot el poble cristià en l’Església i en el món.

La característica secular és pròpia i peculiar dels laics. [...] Per la seva pròpia vocació, pertoca als laics de cercar el regnat de Déu gestionant les realitats temporals i ordenant-les segons Déu. Viuen en el segle, és a dir, en tots i cada un dels deures i treballs del món i en les condicions ordinàries de la vida familiar i social, de les quals la seva existència resulta com teixida. Allí Déu els crida a contribuir com des de dins, a tall de llevat, a la santificació del món practicant la seva pròpia professió guiats per l’esperit evangèlic i a presentar així Crist als altres, sobretot amb el testimoniatge de la seva vida resplendent de fe, d’esperança i de caritat. Per això, els correspon en especial d’il·luminar i d’endreçar totes les coses temporals, a les quals són fortament vinculats, de manera que sense parar es realitzin i creixin i siguin segons Crist, a lloança del Creador i Redemptor.

La missió dels laics

Núm. 33. Els laics, congregats en Poble de Déu i constituint un únic cos de Crist sota un Cap únic, siguin qui siguin, són cridats a contribuir com a membres vius amb totes les seves forces, rebudes de la benevolència del Creador i de la gràcia del Redemptor, al creixement i a la santificació constant de l’Església.

L’apostolat dels laics és participació de la mateixa missió salvífica de l’Església, apostolat al qual tots són destinats pel Senyor mateix per mitjà del baptisme i de la confirmació. I pels sagraments, sobretot per la Sagrada Eucaristia, és comunicada i nodrida aquella caritat envers Déu i els homes que és l’ànima de tot l’apostolat. I els laics són particularment cridats a fer present i activa l’Església en aquells llocs i situacions en què, només a través d’ells, ella pot ésser sal de la terra. Així, en virtut dels mateixos dons que ha rebut, tot laic és alhora testimoni i instrument viu de la mateixa missió de l’Església “segons la mesura de la donació de Crist” (Ef 4, 7).

A més d’aquest apostolat, que correspon absolutament a tots els fidels cristians, els laics, de més a més, poden ésser cridats de maneres diverses a una col·laboració més immediata amb l’apostolat de la Jerarquia, igual com aquells homes i dones que ajudaven l’apòstol Pau a evangelitzar, treballant molt pel Senyor (cf. Fl 4, 3; Rm 16, 3ss.). I encara tenen l’aptitud a ésser assumits per la Jerarquia en l’exercici d’alguns ministeris eclesiàstics amb finalitat espiritual.

Així doncs, tots els laics tenen l’obligació gloriosa de treballar perquè el pla diví de salvació arribi cada vegada més a tots els homes de tots els temps i d’arreu del món. Cal, doncs, obrir-los de bat a bat la porta a fi que també ells participin activament en l’obra salvífica de l’Església, d’acord amb les seves forces i amb les necessitats dels temps.

Participació dels laics en el sacerdoci universal

Núm. 34. Com que el Sacerdot etern i suprem, Crist Jesús, també vol continuar el seu testimoniatge i el seu servei per mitjà dels laics, els vivifica amb el seu Esperit i els empeny constantment a tota obra bona i perfecta.

Aquells, en efecte, que ha associat íntimament a la seva vida i missió, també els fa partícips del seu ministeri de sacerdot destinat a practicar el culte espiritual per a glòria de Déu i salvació dels homes. Per aquesta raó, els laics, pel fet d’ésser consagrats a Crist i ungits amb l’Esperit Sant, són cridats i dotats de manera admirable perquè en ells es produeixin cada vegada amb més abundància, la convivència conjugal i familiar, el treball de cada dia, l’esbarjo d’ànima i de cos, si es realitzen en l’Esperit, i fins i tot les molèsties de la vida, si són suportades amb paciència, esdevenen sacrificis espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist (cf. Pe 2, 5), piadosament presentats al Pare amb l’ofrena del Cos del Senyor en la celebració de l’Eucaristia. D’aquesta manera també els laics, actuant arreu santament com a adoradors, consagren a Déu el mateix món.

Participació dels laics en el ministeri profètic de Crist

Núm. 35. Crist, el gran Profeta, que proclamà el Regne del Pare tant amb el testimoniatge de la vida com amb la força de la paraula, realitza el seu ministeri profètic fins que arribi la plena manifestació de la glòria, no sols per mitjà de la Jerarquia, la qual ensenya en nom i poder d’Ell, sinó també per mitjà dels laics, els quals d’una banda ha establert com a testimonis i de l’altra ha enriquit amb el sentit de la fe i amb la gràcia de la paraula (cf. Ac 2, 17-18; Ap 19, 10), a fi que la puixança de l’Evangeli resulti esclatant en la vida diària, familiar i social. Ells es manifesten fills de la promesa quan, ferms en la fe i en l’esperança, redimeixen l’instant actual (cf. Ef 5, 16; Col 4, 5) i esperen la glòria futura per la constància (cf. Rm 8, 25). [...]

Així com els sagraments de la Nova Llei, dels quals s’alimenta la vida i l’apostolat dels fidels, prefiguren el nou cel i la nova terra (cf. Ap 21, 1), també els laics es converteixen en valents proclamadors de la fe en les realitats esperades (cf. He 11, 1), si uneixen la professió decidida de la fe a la vida segons la fe. Aquest acte d’evangelització, que és anunci de Crist proclamat tant amb el testimoniatge de la vida com amb la paraula, adquireix una nota específica i una eficàcia peculiar pel fet de realitzar-se en les circumstàncies normals del món.

[...]

Els laics, per tant, fins i tot en ocupar-se de les atencions temporals, poden i han de realitzar una activitat preciosa per a l’evangelització del món. [...] Per això, els laics s’han de dedicar amb interès a aprofundir el coneixement de la veritat revelada i han de demanar a Déu amb insistència el do de la saviesa.

La participació dels laics en el servei reial

Núm. 36. [...]

Els fidels, doncs, han de reconèixer la naturalesa íntima, la vàlua i l’ordenació de tota la creació a glòria de Déu, i també amb el treball secular s’han d’ajudar els uns als altres a menar una vida més santa, de manera que el món s’amari de l’Esperit de Crist i obtingui amb més eficàcia el seu fi en la justícia, la caritat i la pau. Els laics ocupen el primer lloc en el compliment universal d’aquest deure. Per això, amb la seva competència i amb la seva activitat en les professions profanes, elevades des de dintre per la gràcia de Crist, contribuiran eficaçment a obtenir que els béns creats, seguint les ordres del Creador i la il·luminació del seu Verb, amb el treball humà, la tècnica i la cultura civil, siguin cultivats per a utilitat del tots els homes sense excepció, siguin més ben distribuïts entre ells i a la seva manera condueixin al progrés universal en la llibertat humana i cristiana. Així, Crist, valent-se dels membres de l’Ésglésia, il·luminarà cada dia més tota la societat humana amb la seva llum salvadora.

Els laics, també, unint les seves forces, purificaran les institucions i els ambients del món, si alguns incitessin a costums pecaminosos, de forma que tots ells siguin conformes a les normes de la justícia i afavoreixin més que no pas destorbin l’exercici de les virtuts. Actuant així, amararan de valors morals la cultura i les obres humanes. I alhora, el camp del món resultarà més ben preparat a la llavor de la paraula de Déu, i l’Església trobarà més obertes les portes a través de les quals entrarà en el món la proclamació de la pau.

Per exigència de la mateixa economia de la salvació, els fidels aprendran a distingir amb precisió entre els drets i les obligacions que els corresponen per la seva pertinença a l’Església. S’esforçaran a harmonitzar els uns amb els altres, tenint present que en qualsevol afer temporal ells s’han de guiar per la consciència cristiana, ja que cap activitat de l’home, ni la que s’ocupa de coses temporals, no es pot afranquir del domini de Déu. [...]

Relació dels laics amb la jerarquia

Núm. 37. Igual com tots els fidels cristians, els laics tenen dret a rebre dels sagrats Pastors béns espirituals amb abundància, sobretot els auxilis de la paraula de Déu i dels sagraments; i els exposaran les seves necessitats i desigs amb la llibertat i la confiança que corresponen a fills de Déu i a germans en Crist. D’acord amb els coneixements, competència i prestigi de què gaudeixen, tenen la llibertat, més encara, de vegades l’obligació i tot, de manifestar el seu parer sobre les coses que afecten el bé de l’Església. [...]

Seguint l’exemple de Crist, que amb la seva obediència fins a la mort obrí a tothom el benaurat camí de la llibertat dels fills de Déu, igual com tots els fidels cristians, els laics seran amatents a acceptar amb obediència cristiana allò que els sagrats Pastors, com a representants de Crist, en la seva qualitat de mestres i de governants estableixen en l’Església. [...]

Per la seva banda, els sagrats Pastors reconeixeran i promouran la dignitat i la responsabilitat dels laics en l’Església; se serviran amb gust del seu prudent consell, els encomanaran amb confiança obligacions per al servei de l’Església i els donaran llibertat i espai d’actuació, més encara els animaran a emprendre activitats també per la seva pròpia iniciativa. Amb amor paternal, estudiaran atentament davant Crist les iniciatives, les necessitats i els desigs que els laics proposen. Els Pastors reconeixeran respectuosament aquella justa llibertat que a tots correspon en la societat terrena.

[...]

 

Ad gentes divinitus

(Decret sobre l’activitat missionera de l’Església)

El testimoniatge cristià

Núm. 11. [...]

A fi que puguin donar amb fruit aquest testimoniatge de Crist, cal que els cristians es vinculin amb aquells homes per l’estimació i la caritat, que se sentin membres del grup humà, en el qual viuen, i que participin en la vida cultural i social mitjançant les diverses relacions i afers de la vida humana; que es familiaritzin amb les seves tradicions nacionals i religioses; que descobreixin amb alegria i reverència les llavors del Verb que hi ha amagades; i que alhora estiguin atents a la profunda transformació que es realitza a l’interior dels pobles i treballin a fi d’evitar que l’home contemporani, massa pendent de la ciència i de la tecnologia del món modern, es desentengui de les coses divines, sinó, per contra, el desvetllin a desitjar amb més decisió la veritat i la caritat divinament revelades. Així com el mateix Crist esbrinà el cor dels homes i els conduí a la llum divina mitjançant un diàleg verament humà, així mateix els seus deixebles, profundament amarats de l’Esperit de Crist, cal que coneguin les persones entre les quals viuen i que convisquin amb elles, a fi que aquestes, pel camí d’un diàleg sincer i pacient coneguin les riqueses que Déu generós ha atorgat als Gentils; tot alhora, cal que procurin d’il·luminar amb la llum de l’Evangeli aquestes riqueses, d’alliberar-les i de tornar-les al domini de Déu Salvador.

Núm. 12. [...]

La caritat cristiana s’estén realment a tothom sense diferència de raça, de condició social o de religió; i no espera cap guany ni gratitud. De la mateixa manera que Déu ens ha estimat amb amor gratuït, així mateix els fidels amb la seva caritat han d’ésser amatents a estimar l’home amb el mateix impuls amb què Déu ha cercat l’home. [...]

Els cristians treballaran i col·lobaroraran amb tots els altres a ordenar rectament els afers econòmics i socials. [...]

Núm. 15. [...]

Per a assolir tot això, tenen la màxima importància i són dignes d’atenció especial els laics, és a dir, els fidels cristians que, incorporats a Crist pel Baptisme, viuen en el món. Doncs és cosa pròpia d’ells, amarats d’Esperit de Crist, vivificar i organitzar les realitats temporals des de dintre, a tall de llevat, talment que aquestes es realitzin contínuament d’acord amb Crist.

[...]

Foment de l’apostolat seglar

Núm. 21. L’Església no és verament fundada, no viu plenament, ni és signe perfecte de Crist entre els homes, si, amb la Jerarquia, no existeix i treballa un laïcat autèntic. Doncs l’Evangeli no pot arrelar profundament en la intel·ligència, en la vida i en el treball d’un poble sense la presència activa dels laics. Per això, ja en el moment de fundar una Església, cal atendre sobretot a la constitució d’un laïcat madur.

[...]

Tant si són homes com dones, el seu deure principal és el testimoniatge de Jesucrist, que han de donar amb la vida i amb la paraula en la família, en la pròpia comunitat social i en el camp de la seva professió. [...]

 

Apostolicam actuositatem

(Decret sobre l’apostolat dels laics)

Participació dels laics en la missió de l’Església

Núm. 2. [...]

En l’Església hi ha diversitat de ministeri, però unitat de missió. Als Apòstols i als seus successors fou donat per Crist l’encàrrec d’ensenyar, santificar i governar en nom i pel seu poder. I els laics, partícips de les funcions sacerdotal, profètica i reial de Crist, compleixen la part que els correspon en la missió del Poble de Déu en l’Església i en el món. Practiquen realment l’apostolat amb el seu treball per a l’evangelització i la santificació dels homes i per a amarar i completar amb esperit evangèlic el pla de les realitats temporals, de manera que la seva activitat en aquest ordre doni clar testimoniatge de Crist i serveixi a la salvació humana. I, com que és propi de l’estat seglar viure enmig del món i dels afers seculars, ells són cridats per Déu a practicar, a tall de llevat, fervents d’esperit cristià, el seu apostolat en el món.

La restauració cristiana de l’ordre temporal

Núm. 7. [...]

Tot allò que constitueix l’ordre temporal, és a dir, els béns que són la vida i la família, la cultura, les realitats temporals, les arts i les professions, les institucions de la comunitat política, les relacions internacionals i d’altres coses semblants i la seva evolució i progrés, no sols són mitjans en relació al darrer fi de l’home, sinó que també posseeixen validesa pròpia, col·locada per Déu en ells, tant si són considerats en si mateixos com en qualitat de parts de l’univers de l’ordre temporal. [...]

Pertoca a tota l’Església de treballar a fi que els homes es capacitin a la recta restauració de tot l’ordre de les coses temporals i a encaminar-ho tot per Crist a Déu. [...]

Cal que els laics assumeixin com a deure propi la restauració de l’ordre temporal i que hi actuïn de manera directa i concreta, guiats per la llum de l’Evangeli i per la ment de l’Església i moguts per la caritat cristiana; que col·laborin com a ciutadans amb ciutadans en virtut dels seus coneixements específics i sota la pròpia responsabilitat; i que cerquin sempre i en tot la justícia del Regne de Déu. [...] D’entre les obres d’aquest apostolat destaca l’actuació social dels cristians, que avui el Sant Concili desitja estesa a tot el camp temporal, incloent-hi la cultura.

Els diversos camps d’apostolat

Núm. 9. [...]

Cal que els laics s’acostumin a treballar en la parròquia, íntimament units amb els seus sacerdots; a proposar a la comunitat de l’Església els problemes propis i els del món i les qüestions relatives a la salvació de les persones, problemes que han d’ésser examinats i solucionats amb els parers de tothom; i a proporcionar tant d’ajut com puguin a totes les iniciatives apostòliques i missioneres de la seva família eclesiàstica.

Han de cultivar constantment el sentit de la diòcesi, de la qual la parròquia és com una cèl·lula, sempre amatents a sumar també les seves forces a les iniciatives diocesanes, en rebre la invitació del seu Pastor. Més encara, a fi de respondre a les necessitats de les ciutats i a les de les zones rurals, no limitaran la seva col·laboració dins els límits de la parròquia o de la diòcesi, sinó que procuraran d’estendre-la als camps interparroquial, interdiocesà, nacional o internacional [...].

Núm. 11. [...]

Els cònjuges cristians han d’ésser l’un per a l’altre, per als seus fills i per als altres familiars, col·laboradors de la gràcia i testimonis de la fe. Ells són per als seus fills els primers proclamadors i educadors de la fe; amb la paraula i amb l’exemple, els formen a la vida cristiana i fomenten amb tota cura la vocació sagrada que potser han detectat en ells.

[...]

Núm. 12. [...]

Ells [els joves] han d’ésser apòstols primers i immediats del jovent, practicant l’apostolat entre ells per ells mateixos, tenint en compte l’ambient social en què viuen.

[...]

També els infants tenen la seva pròpia activitat apostòlica. D’acord amb les seves possibilitats, són autèntics testimonis vivents de Crist entre els companys.

Núm. 13. L’apostolat en l’ambient social, és a dir, l’esforç d’informar d’esperit cristià mentalitat i costums, lleis i estructures de la comunitat en què hom viu, és tant deure i càrrec dels laics que mai no pot ésser degudament realitzat pels altres. En aquest camp, els laics poden practicar l’apostolat del semblant envers el semblant. Allí, en el camp o bé de la feina o de la professió o de l’estudi o del veïnatge o de l’esbarjo o de l’asociació, ells són més aptes per ajudar els germans.

[...]

Núm. 14. [...]

Els catòlics entesos en la cosa pública i, per descomptat, ferms en la fe i en la doctrina cristiana, no es negaran a gestionar els afers públics ja que, administrant-los dignament, poden contribuir al bé comú i aplanar alhora el camí a l’Evangeli.

[...]

Diverses formes d’apostolat

Núm. 15. Els laics poden practicar la seva activitat apostòlica o bé individualment o bé aplegats en comunitats o en associacions diverses.

Núm. 19. Hi ha una gran varietat d’associacions apostòliques [...].

Assegurada la deguda relació amb l’autoritat eclesiàstica, els laics tenen el dret de constituir associacions, i de governar-les i d’apuntar-se en les ja existents. [...]

Acció Catòlica

Núm. 20. [...]

Aquestes formes d’apostolat que, tant si porten el nom d’Acció Catòlica com un altre, en els nostres temps practiquen un apostolat important, són constituïdes per la coexistència i suma de les notes següents:

  1. L’objectiu immediat de les dites organitzacions és el fi apostòlic de l’Església, que és el de l’evangelització i de la santificació dels homes i el de la formació cristiana de la seva consciència perquè puguin impregnar de l’esperit de l’Evangeli les diverses comunitats i els diversos ambients.
  2. Col·laborant amb la Jerarquia de la manera que els és pròpia, els laics aporten la seva experiència i assumeixen la responsabilitat en la direcció d’aquestes organitzacions, en l’avaluació de les circumstàncies en què s’ha de realitzar l’activitat pastoral de l’Església i en l’elaboració i l’aplicació del pla d’activitats.
  3. Els laics actuen units a tall de cos orgànic, perquè sigui més ben significada la comunitat de l’Església i l’apostolat resulti més eficaç.
  4. Tant si s’ofereixen espontàniament com si són convidats a l’actuació i a la col·laboració directa amb l’apostolat jeràrquic, actuen sota la superior direcció de la mateixa Jerarquia, la qual pot sancionar aquesta col·lobaroció fins i tot per un mandat explícit.

[...]

CONTACTA AMB NOSALTRES

e-mail

laicatxxi@gmail.com

punter

Amunt