Lumen Gentium

 

Apertura de la segunda sesión (29 de septiembre de 1963)

 

Lumen Gentium

(Constitució dogmàtica sobre l’Església)

Què entén el Concili per laic

Núm. 31.

Amb el nom de laics, s’entenen aquí tots els fidels, menys els membres de l’orde sagrat i de l’estat religiós aprovat per l’Església, és a dir, els fidels cristians que, com a incorporats a Crist pel baptisme, constituïts en Poble de Déu i fets partícips a la seva manera del ministeri sacerdotal, profètic i reial de Crist, per la seva part realitzen la missió de tot el poble cristià en l’Església i en el món.

La característica secular és pròpia i peculiar dels laics. [...] Per la seva pròpia vocació, pertoca als laics de cercar el regnat de Déu gestionant les realitats temporals i ordenant-les segons Déu. Viuen en el segle, és a dir, en tots i cada un dels deures i treballs del món i en les condicions ordinàries de la vida familiar i social, de les quals la seva existència resulta com teixida. Allí Déu els crida a contribuir com des de dins, a tall de llevat, a la santificació del món practicant la seva pròpia professió guiats per l’esperit evangèlic i a presentar així Crist als altres, sobretot amb el testimoniatge de la seva vida resplendent de fe, d’esperança i de caritat. Per això, els correspon en especial d’il·luminar i d’endreçar totes les coses temporals, a les quals són fortament vinculats, de manera que sense parar es realitzin i creixin i siguin segons Crist, a lloança del Creador i Redemptor.

La missió dels laics

Núm. 33.

Els laics, congregats en Poble de Déu i constituint un únic cos de Crist sota un Cap únic, siguin qui siguin, són cridats a contribuir com a membres vius amb totes les seves forces, rebudes de la benevolència del Creador i de la gràcia del Redemptor, al creixement i a la santificació constant de l’Església.

L’apostolat dels laics és participació de la mateixa missió salvífica de l’Església, apostolat al qual tots són destinats pel Senyor mateix per mitjà del baptisme i de la confirmació. I pels sagraments, sobretot per la Sagrada Eucaristia, és comunicada i nodrida aquella caritat envers Déu i els homes que és l’ànima de tot l’apostolat. I els laics són particularment cridats a fer present i activa l’Església en aquells llocs i situacions en què, només a través d’ells, ella pot ésser sal de la terra. Així, en virtut dels mateixos dons que ha rebut, tot laic és alhora testimoni i instrument viu de la mateixa missió de l’Església “segons la mesura de la donació de Crist” (Ef 4, 7).

A més d’aquest apostolat, que correspon absolutament a tots els fidels cristians, els laics, de més a més, poden ésser cridats de maneres diverses a una col·laboració més immediata amb l’apostolat de la Jerarquia, igual com aquells homes i dones que ajudaven l’apòstol Pau a evangelitzar, treballant molt pel Senyor (cf. Fl 4, 3; Rm 16, 3ss.). I encara tenen l’aptitud a ésser assumits per la Jerarquia en l’exercici d’alguns ministeris eclesiàstics amb finalitat espiritual.

Així doncs, tots els laics tenen l’obligació gloriosa de treballar perquè el pla diví de salvació arribi cada vegada més a tots els homes de tots els temps i d’arreu del món. Cal, doncs, obrir-los de bat a bat la porta a fi que també ells participin activament en l’obra salvífica de l’Església, d’acord amb les seves forces i amb les necessitats dels temps.

Participació dels laics en el sacerdoci universal

Núm. 34.

Com que el Sacerdot etern i suprem, Crist Jesús, també vol continuar el seu testimoniatge i el seu servei per mitjà dels laics, els vivifica amb el seu Esperit i els empeny constantment a tota obra bona i perfecta.

Aquells, en efecte, que ha associat íntimament a la seva vida i missió, també els fa partícips del seu ministeri de sacerdot destinat a practicar el culte espiritual per a glòria de Déu i salvació dels homes. Per aquesta raó, els laics, pel fet d’ésser consagrats a Crist i ungits amb l’Esperit Sant, són cridats i dotats de manera admirable perquè en ells es produeixin cada vegada amb més abundància, la convivència conjugal i familiar, el treball de cada dia, l’esbarjo d’ànima i de cos, si es realitzen en l’Esperit, i fins i tot les molèsties de la vida, si són suportades amb paciència, esdevenen sacrificis espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist (cf. Pe 2, 5), piadosament presentats al Pare amb l’ofrena del Cos del Senyor en la celebració de l’Eucaristia. D’aquesta manera també els laics, actuant arreu santament com a adoradors, consagren a Déu el mateix món.

Participació dels laics en el ministeri profètic de Crist

Núm. 35.

Crist, el gran Profeta, que proclamà el Regne del Pare tant amb el testimoniatge de la vida com amb la força de la paraula, realitza el seu ministeri profètic fins que arribi la plena manifestació de la glòria, no sols per mitjà de la Jerarquia, la qual ensenya en nom i poder d’Ell, sinó també per mitjà dels laics, els quals d’una banda ha establert com a testimonis i de l’altra ha enriquit amb el sentit de la fe i amb la gràcia de la paraula (cf. Ac 2, 17-18; Ap 19, 10), a fi que la puixança de l’Evangeli resulti esclatant en la vida diària, familiar i social. Ells es manifesten fills de la promesa quan, ferms en la fe i en l’esperança, redimeixen l’instant actual (cf. Ef 5, 16; Col 4, 5) i esperen la glòria futura per la constància (cf. Rm 8, 25). [...]

Així com els sagraments de la Nova Llei, dels quals s’alimenta la vida i l’apostolat dels fidels, prefiguren el nou cel i la nova terra (cf. Ap 21, 1), també els laics es converteixen en valents proclamadors de la fe en les realitats esperades (cf. He 11, 1), si uneixen la professió decidida de la fe a la vida segons la fe. Aquest acte d’evangelització, que és anunci de Crist proclamat tant amb el testimoniatge de la vida com amb la paraula, adquireix una nota específica i una eficàcia peculiar pel fet de realitzar-se en les circumstàncies normals del món.

[...]

Els laics, per tant, fins i tot en ocupar-se de les atencions temporals, poden i han de realitzar una activitat preciosa per a l’evangelització del món. [...] Per això, els laics s’han de dedicar amb interès a aprofundir el coneixement de la veritat revelada i han de demanar a Déu amb insistència el do de la saviesa.

La participació dels laics en el servei reial

Núm. 36. [...]

Els fidels, doncs, han de reconèixer la naturalesa íntima, la vàlua i l’ordenació de tota la creació a glòria de Déu, i també amb el treball secular s’han d’ajudar els uns als altres a menar una vida més santa, de manera que el món s’amari de l’Esperit de Crist i obtingui amb més eficàcia el seu fi en la justícia, la caritat i la pau. Els laics ocupen el primer lloc en el compliment universal d’aquest deure. Per això, amb la seva competència i amb la seva activitat en les professions profanes, elevades des de dintre per la gràcia de Crist, contribuiran eficaçment a obtenir que els béns creats, seguint les ordres del Creador i la il·luminació del seu Verb, amb el treball humà, la tècnica i la cultura civil, siguin cultivats per a utilitat del tots els homes sense excepció, siguin més ben distribuïts entre ells i a la seva manera condueixin al progrés universal en la llibertat humana i cristiana. Així, Crist, valent-se dels membres de l’Ésglésia, il·luminarà cada dia més tota la societat humana amb la seva llum salvadora.

Els laics, també, unint les seves forces, purificaran les institucions i els ambients del món, si alguns incitessin a costums pecaminosos, de forma que tots ells siguin conformes a les normes de la justícia i afavoreixin més que no pas destorbin l’exercici de les virtuts. Actuant així, amararan de valors morals la cultura i les obres humanes. I alhora, el camp del món resultarà més ben preparat a la llavor de la paraula de Déu, i l’Església trobarà més obertes les portes a través de les quals entrarà en el món la proclamació de la pau.

Per exigència de la mateixa economia de la salvació, els fidels aprendran a distingir amb precisió entre els drets i les obligacions que els corresponen per la seva pertinença a l’Església. S’esforçaran a harmonitzar els uns amb els altres, tenint present que en qualsevol afer temporal ells s’han de guiar per la consciència cristiana, ja que cap activitat de l’home, ni la que s’ocupa de coses temporals, no es pot afranquir del domini de Déu. [...]

Relació dels laics amb la jerarquia

Núm. 37.

Igual com tots els fidels cristians, els laics tenen dret a rebre dels sagrats Pastors béns espirituals amb abundància, sobretot els auxilis de la paraula de Déu i dels sagraments; i els exposaran les seves necessitats i desigs amb la llibertat i la confiança que corresponen a fills de Déu i a germans en Crist. D’acord amb els coneixements, competència i prestigi de què gaudeixen, tenen la llibertat, més encara, de vegades l’obligació i tot, de manifestar el seu parer sobre les coses que afecten el bé de l’Església. [...]

Seguint l’exemple de Crist, que amb la seva obediència fins a la mort obrí a tothom el benaurat camí de la llibertat dels fills de Déu, igual com tots els fidels cristians, els laics seran amatents a acceptar amb obediència cristiana allò que els sagrats Pastors, com a representants de Crist, en la seva qualitat de mestres i de governants estableixen en l’Església. [...]

Per la seva banda, els sagrats Pastors reconeixeran i promouran la dignitat i la responsabilitat dels laics en l’Església; se serviran amb gust del seu prudent consell, els encomanaran amb confiança obligacions per al servei de l’Església i els donaran llibertat i espai d’actuació, més encara els animaran a emprendre activitats també per la seva pròpia iniciativa. Amb amor paternal, estudiaran atentament davant Crist les iniciatives, les necessitats i els desigs que els laics proposen. Els Pastors reconeixeran respectuosament aquella justa llibertat que a tots correspon en la societat terrena.

[...]

CONTACTA AMB NOSALTRES

e-mail

laicatxxi@gmail.com

punter

Amunt