Lumen Gentium

Ad gentes divinitus

(Decret sobre l’activitat missionera de l’Església)

El testimoniatge cristià

Núm. 11. [...]

A fi que puguin donar amb fruit aquest testimoniatge de Crist, cal que els cristians es vinculin amb aquells homes per l’estimació i la caritat, que se sentin membres del grup humà, en el qual viuen, i que participin en la vida cultural i social mitjançant les diverses relacions i afers de la vida humana; que es familiaritzin amb les seves tradicions nacionals i religioses; que descobreixin amb alegria i reverència les llavors del Verb que hi ha amagades; i que alhora estiguin atents a la profunda transformació que es realitza a l’interior dels pobles i treballin a fi d’evitar que l’home contemporani, massa pendent de la ciència i de la tecnologia del món modern, es desentengui de les coses divines, sinó, per contra, el desvetllin a desitjar amb més decisió la veritat i la caritat divinament revelades. Així com el mateix Crist esbrinà el cor dels homes i els conduí a la llum divina mitjançant un diàleg verament humà, així mateix els seus deixebles, profundament amarats de l’Esperit de Crist, cal que coneguin les persones entre les quals viuen i que convisquin amb elles, a fi que aquestes, pel camí d’un diàleg sincer i pacient coneguin les riqueses que Déu generós ha atorgat als Gentils; tot alhora, cal que procurin d’il·luminar amb la llum de l’Evangeli aquestes riqueses, d’alliberar-les i de tornar-les al domini de Déu Salvador.

Núm. 12. [...]

La caritat cristiana s’estén realment a tothom sense diferència de raça, de condició social o de religió; i no espera cap guany ni gratitud. De la mateixa manera que Déu ens ha estimat amb amor gratuït, així mateix els fidels amb la seva caritat han d’ésser amatents a estimar l’home amb el mateix impuls amb què Déu ha cercat l’home. [...]

Els cristians treballaran i col·lobaroraran amb tots els altres a ordenar rectament els afers econòmics i socials. [...]

Núm. 15. [...]

Per a assolir tot això, tenen la màxima importància i són dignes d’atenció especial els laics, és a dir, els fidels cristians que, incorporats a Crist pel Baptisme, viuen en el món. Doncs és cosa pròpia d’ells, amarats d’Esperit de Crist, vivificar i organitzar les realitats temporals des de dintre, a tall de llevat, talment que aquestes es realitzin contínuament d’acord amb Crist.

[...]

Foment de l’apostolat seglar

Núm. 21.

L’Església no és verament fundada, no viu plenament, ni és signe perfecte de Crist entre els homes, si, amb la Jerarquia, no existeix i treballa un laïcat autèntic. Doncs l’Evangeli no pot arrelar profundament en la intel·ligència, en la vida i en el treball d’un poble sense la presència activa dels laics. Per això, ja en el moment de fundar una Església, cal atendre sobretot a la constitució d’un laïcat madur.

[...]

Tant si són homes com dones, el seu deure principal és el testimoniatge de Jesucrist, que han de donar amb la vida i amb la paraula en la família, en la pròpia comunitat social i en el camp de la seva professió. [...]

 

CONTACTA AMB NOSALTRES

e-mail

laicatxxi@gmail.com

punter

Amunt