Lumen Gentium

 

Apostolicam actuositatem

(Decret sobre l’apostolat dels laics)

Participació dels laics en la missió de l’Església

Núm. 2. [...]

En l’Església hi ha diversitat de ministeri, però unitat de missió. Als Apòstols i als seus successors fou donat per Crist l’encàrrec d’ensenyar, santificar i governar en nom i pel seu poder. I els laics, partícips de les funcions sacerdotal, profètica i reial de Crist, compleixen la part que els correspon en la missió del Poble de Déu en l’Església i en el món. Practiquen realment l’apostolat amb el seu treball per a l’evangelització i la santificació dels homes i per a amarar i completar amb esperit evangèlic el pla de les realitats temporals, de manera que la seva activitat en aquest ordre doni clar testimoniatge de Crist i serveixi a la salvació humana. I, com que és propi de l’estat seglar viure enmig del món i dels afers seculars, ells són cridats per Déu a practicar, a tall de llevat, fervents d’esperit cristià, el seu apostolat en el món.

La restauració cristiana de l’ordre temporal

Núm. 7. [...]

Tot allò que constitueix l’ordre temporal, és a dir, els béns que són la vida i la família, la cultura, les realitats temporals, les arts i les professions, les institucions de la comunitat política, les relacions internacionals i d’altres coses semblants i la seva evolució i progrés, no sols són mitjans en relació al darrer fi de l’home, sinó que també posseeixen validesa pròpia, col·locada per Déu en ells, tant si són considerats en si mateixos com en qualitat de parts de l’univers de l’ordre temporal. [...]

Pertoca a tota l’Església de treballar a fi que els homes es capacitin a la recta restauració de tot l’ordre de les coses temporals i a encaminar-ho tot per Crist a Déu. [...]

Cal que els laics assumeixin com a deure propi la restauració de l’ordre temporal i que hi actuïn de manera directa i concreta, guiats per la llum de l’Evangeli i per la ment de l’Església i moguts per la caritat cristiana; que col·laborin com a ciutadans amb ciutadans en virtut dels seus coneixements específics i sota la pròpia responsabilitat; i que cerquin sempre i en tot la justícia del Regne de Déu. [...] D’entre les obres d’aquest apostolat destaca l’actuació social dels cristians, que avui el Sant Concili desitja estesa a tot el camp temporal, incloent-hi la cultura.

Els diversos camps d’apostolat

Núm. 9. [...]

Cal que els laics s’acostumin a treballar en la parròquia, íntimament units amb els seus sacerdots; a proposar a la comunitat de l’Església els problemes propis i els del món i les qüestions relatives a la salvació de les persones, problemes que han d’ésser examinats i solucionats amb els parers de tothom; i a proporcionar tant d’ajut com puguin a totes les iniciatives apostòliques i missioneres de la seva família eclesiàstica.

Han de cultivar constantment el sentit de la diòcesi, de la qual la parròquia és com una cèl·lula, sempre amatents a sumar també les seves forces a les iniciatives diocesanes, en rebre la invitació del seu Pastor. Més encara, a fi de respondre a les necessitats de les ciutats i a les de les zones rurals, no limitaran la seva col·laboració dins els límits de la parròquia o de la diòcesi, sinó que procuraran d’estendre-la als camps interparroquial, interdiocesà, nacional o internacional [...].

Núm. 11. [...]

Els cònjuges cristians han d’ésser l’un per a l’altre, per als seus fills i per als altres familiars, col·laboradors de la gràcia i testimonis de la fe. Ells són per als seus fills els primers proclamadors i educadors de la fe; amb la paraula i amb l’exemple, els formen a la vida cristiana i fomenten amb tota cura la vocació sagrada que potser han detectat en ells.

[...]

Núm. 12. [...]

Ells [els joves] han d’ésser apòstols primers i immediats del jovent, practicant l’apostolat entre ells per ells mateixos, tenint en compte l’ambient social en què viuen.

[...]

També els infants tenen la seva pròpia activitat apostòlica. D’acord amb les seves possibilitats, són autèntics testimonis vivents de Crist entre els companys.

Núm. 13.

L’apostolat en l’ambient social, és a dir, l’esforç d’informar d’esperit cristià mentalitat i costums, lleis i estructures de la comunitat en què hom viu, és tant deure i càrrec dels laics que mai no pot ésser degudament realitzat pels altres. En aquest camp, els laics poden practicar l’apostolat del semblant envers el semblant. Allí, en el camp o bé de la feina o de la professió o de l’estudi o del veïnatge o de l’esbarjo o de l’asociació, ells són més aptes per ajudar els germans.

[...]

Núm. 14. [...]

Els catòlics entesos en la cosa pública i, per descomptat, ferms en la fe i en la doctrina cristiana, no es negaran a gestionar els afers públics ja que, administrant-los dignament, poden contribuir al bé comú i aplanar alhora el camí a l’Evangeli.

[...]

Diverses formes d’apostolat

Núm. 15.

Els laics poden practicar la seva activitat apostòlica o bé individualment o bé aplegats en comunitats o en associacions diverses.

Núm. 19.

Hi ha una gran varietat d’associacions apostòliques [...].

Assegurada la deguda relació amb l’autoritat eclesiàstica, els laics tenen el dret de constituir associacions, i de governar-les i d’apuntar-se en les ja existents. [...]

Acció Catòlica

Núm. 20. [...]

Aquestes formes d’apostolat que, tant si porten el nom d’Acció Catòlica com un altre, en els nostres temps practiquen un apostolat important, són constituïdes per la coexistència i suma de les notes següents:

  1. L’objectiu immediat de les dites organitzacions és el fi apostòlic de l’Església, que és el de l’evangelització i de la santificació dels homes i el de la formació cristiana de la seva consciència perquè puguin impregnar de l’esperit de l’Evangeli les diverses comunitats i els diversos ambients.
  2. Col·laborant amb la Jerarquia de la manera que els és pròpia, els laics aporten la seva experiència i assumeixen la responsabilitat en la direcció d’aquestes organitzacions, en l’avaluació de les circumstàncies en què s’ha de realitzar l’activitat pastoral de l’Església i en l’elaboració i l’aplicació del pla d’activitats.
  3. Els laics actuen units a tall de cos orgànic, perquè sigui més ben significada la comunitat de l’Església i l’apostolat resulti més eficaç.
  4. Tant si s’ofereixen espontàniament com si són convidats a l’actuació i a la col·laboració directa amb l’apostolat jeràrquic, actuen sota la superior direcció de la mateixa Jerarquia, la qual pot sancionar aquesta col·lobaroció fins i tot per un mandat explícit.

[...]

CONTACTA AMB NOSALTRES

e-mail

laicatxxi@gmail.com

punter

Amunt