Lumen Gentium

Exhortació apostòlica

(Christifideles laici)

Vocació i missió dels laics

Núm. 3.
És necessari que mirem cara a cara aquest món nostre amb els seus valors i problemes, les seves inquietuds i esperances, les seves conquestes i derrotes: un món les situacions econòmiques, socials, polítiques i culturals del qual presenten problemes i dificultats més greus que no pas aquell que descrivia el Concili en la Constitució pastoral Gaudium et spes. De tota manera, és aquesta la vinya, i és aquest el camp on els fidels laics són cridats a viure llur missió.


Núm. 8
Els fidels laics no són simplement els obrers que treballen en la vinya, sinó que formen part de la mateixa vinya.


Núm. 9
És la inserció en Crist mitjançant la fe i els sagraments de la iniciació cristiana, l'arrel primera que origina la nova condició del cristià en el misteri de l'Església, la que constitueix la seva més profunda "fesomia", la que està a la base de totes les vocacions i del dinamisme de la vida cristiana dels fidels laics.


Núm. 14
Heus aquí un nou aspecte de la gràcia i de la dignitat baptismal: els fidels laics participen, segons la manera que els és pròpia, en el triple ofici -sacerdotal, profètic i reial- de Jesucrist.[...]
Per llur pertinença a Crist, Senyor i Rei de l'univers, els fidels laics participen en el seu ofici reial i són cridats per Ell a servir el Regne de Déu i difondre'l en la història.


Núm. 15
La novetat cristiana és el fonament i el títol de la igualtat de tots els batejats en Crist, de tots els membres del Poble de Déu. [...] Per raó de la comuna dignitat baptismal, el fidel laic és coresponsable, juntament amb els ministres ordenats i amb els religiosos i les religioses, de la missió de l'Església.
Però la comuna dignitat baptismal assumeix en el fidel laic una modalitat que el distingeix, sense separar-lo, del prevere, del religiós i de la religiosa. El Concili Vaticà II ha assenyalat aquesta modalitat en la condició secular: "el caràcter secular és propi i peculiar dels laics".
[...]
Certament, tots els membres de l'Església són partícips de la seva dimensió secular; però ho són de formes diverses. [...]
Són [els laics] persones que viuen la vida normal en el món, estudien, treballen, entaulen relacions d'amistat, socials, professionals, culturals, etc. El Concili considera llur condició no com una dada exterior i ambiental, sinó com una realitat destinada a assolir en Jesucrist la plenitud del seu significat. [...]
D'aquesta manera, el "món" es converteix en l'àmbit i el medi de la vocació cristiana dels fidels laics.


Núm. 17
La vocació dels fidels laics a la santedat implica que la vida segons l'Esperit s'expressi particularment en llur inserció en les realitats temporals i en llur participació en les activitats terrenes.


Núm. 23

Els pastors, per tant, han de reconèixer i promoure els ministeris, oficis i funcions dels fidels laics, que tenen llur fonament sacramental en el Baptisme i en la Confirmació, i per a molts d'ells, a més a més en el Matrimoni.

Després, quan ho exigeixi la necessitat o la utilitat de l'Església, els pastors -segons les normes establertes pel dret universal- poden confiar als fidels laics algunes tasques que, tot i estar connectades a llur propi ministeri de pastors, no exigeixen el caràcter de l'Orde. [...]
És natural que les tasques no pròpies dels ministres ordenats siguin exercides pels fidels laics. Després, ha estat espontani el pas d'una efectiva implicació dels fidels laics en l'acció litúrgica vers l'acció en l'anunci de la Paraula de Déu i en la cura pastoral.


Núm. 27
Els fidels laics poden i han de prestar un gran ajut al creixement d'una autèntica comunió eclesial en llurs respectives parròquies, i a donar vida a l'afany missioner dirigit vers els no creients i vers els creients mateixos que han abandonat o limitat la pràctica de la vida cristiana.


Núm. 29
La comunió eclesial, present ja i operant en l'acció personal de cadascú, troba una manifestació específica en l'actuar associat dels fidels laics [...]
D'altra banda, sobretot en un món secularitzat, les diverses formes associades poden representar, per a molts, una preciosa ajuda per a portar una vida cristiana coherent amb les exigències de l'Evangeli i per a comprometre's en una acció missionera i apostòlica.
[...]
Abans que res, s'ha de reconèixer la llibertat d'associació dels fidels laics en l'Església. Aquesta llibertat és un dret veritable i propi que no prové d'una espècie de "concessió" de l'autoritat, ans deriva del Baptisme, en tant que sagrament que crida tots els fidels laics a participar activament en la comunió i missió de l'Església.


Núm. 34
Urgeix, certament, a tot arreu refer el canemàs cristià de la societat humana. [...]
Els fidels laics -a causa de la seva participació en el ministeri profètic de Crist- estan plenament implicats en aquesta tasca de l'Església. En concret, els pertoca de testificar com la fe cristiana -més o menys conscientment copsada i invocada per tothom- constitueix l'única resposta plenament vàlida als problemes i expectatives que la vida planteja a cada home i a cada societat.
Això serà possible si els fidels laics saben superar en ells mateixos la ruptura entre l'Evangeli i la vida, refent en la seva vida familiar quotidiana, en el treball i
en la societat, aquesta unitat de vida que troba en l'Evangeli inspiració i força per a realitzar-se en plenitud.
[...]
La síntesi vital entre l'Evangeli i els deures quotidians de la vida que els fidels laics sabran plasmar, serà el testimoni més esplèndid i convincent que la recerca i l'adhesió a Crist, i no pas la por, són el factor determinant perquè l'home visqui i creixi, i perquè es configurin nous estils de vida més conformes a la dignitat humana.


Núm. 38
És de màxima importància que els laics cristians -amb l'ajut de tota l'Església- assumeixin la responsabilitat de fer retornar la cultura als principis d'un autèntic humanisme, a fi i efecte que la promoció i la defensa dels drets humans puguin trobar fonament dinàmic i segur en la mateixa essència de l'home, aquella essència que la predicació evangèlica ha revelat als homes. [...]
Així, unida íntimament a la responsabilitat de servir la persona, hi ha la responsabilitat de servir la societat com a responsabilitat general d'aquella animació cristiana de l'ordre temporal, a la qual són cridats els fidels laics segons les seves pròpies i específiques modalitats.


Núm. 42
Per posar ànima cristiana a l'ordre temporal -en el sentit indicat de servir la persona i la societat- els fidels laics no poden abdicar de cap de les maneres de la participació en la "política"; això és, de la multiforme i variada acció econòmica, social, legislativa, administrativa i cultural, destinada a promoure orgànicament i institucionalment el bé comú. [...] Les acusacions d'arribisme, d'idolatria del poder, d'egoisme i corrupció que sovint són adreçades als homes del govern, del parlament, de la classe dominant, del partit polític, com també l'opinió tan estesa que la política sigui un lloc de necessari perill moral, no justifiquen de cap manera ni l'absència ni l'escepticisme dels cristians en relació amb la cosa pública.[...]
En l'exercici del poder polític és fonamental aquell esperit de servei, que, unit a la necessària competència i eficiència, és l'únic capaç de fer "transparent" o "neta" l'activitat dels homes polítics, com, a més, la gent ho exigeix amb justícia.


Núm. 44
La cultura s'ha de considerar com el bé comú de cada poble, l'expressió de la seva dignitat, llibertat i creativitat, el testimoni del seu camí històric. En concret, tan sols des de dins i a través de la cultura, la fe cristiana arriba a fer-se històrica i creadora d'història.
[...] L'Església és plenament conscient de la urgència pastoral d'aplicar a la cultura una especialíssima atenció.
Per això, l'Església demana que els fidels laics siguin presents, amb la insígnia de la valentia i de la creativitat intel·lectual, en els llocs privilegiats de la cultura, com són el món de l'escola i de la universitat, els ambients d'investigació científica i tècnica, els llocs de la creació artística i de la reflexió humanista.


Núm. 58
La formació dels fidels laics té com a objectiu fonamental el descobriment cada cop més clar de la pròpia vocació i la disponibilitat sempre més gran per a viure-la en el compliment de la pròpia missió.


Núm. 59
En la descoberta i vivència de la pròpia vocació i missió, els fidels laics han de ser formats per viure aquella unitat amb la qual està marcat el seu mateix ésser de membres de l'Església i de ciutadans de la societat humana.
En la seva existència no hi pot haver dues vides paral·leles: d'una banda, l'anomenada vida "espiritual", amb els seus valors i exigències; i de l'altra, l'anomenada vida "secular", això és, la vida de família, del treball, de les relacions socials, del compromís polític i de la cultura. La sarment arrelada al cep que és Crist, dóna fruit en cada sector de la seva activitat i de la seva existència. En efecte, tots els diferents camps de la vida laïcal entren en el
designi de Déu, que els vol com el "lloc històric" de la revelació i de la realització de la caritat de Jesucrist per a glòria del Pare i servei als germans.

CONTACTA AMB NOSALTRES

e-mail

laicatxxi@gmail.com

punter

Amunt